L'altre dia a l'aula vaig haver de recitar un poema, vaig escollir un de la Joana Raspall, "Podries", el recomano a tothom ja que és diferent i personalment molt maco.
En un principi semblava que anava a ser un gran problema per a mi ja que em costa bastant parlar en públic, però una vegada vaig començar, va ser bastant més fàcil del que jo pensava. Amb aquesta recitació vaig poder aplicar els consells del llibre "Com parlar bé en públic" i penso que el fet de respirar profundament abans de començar va ser essencial per controlar una mica els nervis.
En un principi semblava que anava a ser un gran problema per a mi ja que em costa bastant parlar en públic, però una vegada vaig començar, va ser bastant més fàcil del que jo pensava. Amb aquesta recitació vaig poder aplicar els consells del llibre "Com parlar bé en públic" i penso que el fet de respirar profundament abans de començar va ser essencial per controlar una mica els nervis.
Us deixo el poema.
PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre…
Un altre país
Fora casa teva,
I diries “sí”
En un altra llengua.
T’hauries criat
D’una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega…
Tindries amics
I jocs d’una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Coses llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes i
ajudar qui ve fugint de la guerra
fugint del dolor i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d’ell
Podria ser teva.
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre…
Un altre país
Fora casa teva,
I diries “sí”
En un altra llengua.
T’hauries criat
D’una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega…
Tindries amics
I jocs d’una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Coses llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes i
ajudar qui ve fugint de la guerra
fugint del dolor i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d’ell
Podria ser teva.
M’encanta aquest poema Laura!
ResponEliminaI a més a més ho vas fer molt bé!