dimecres, 30 de setembre del 2009

Futur. Qui sóc jo?

Potser la meva primera entrada no ha estat del tot correcta, ja que no he fet una petita introducció i descripció de mi mateixa, però com ja es diu, mai és tard per millorar.
Blanquerna per a mi ha estat la porta d’entrada que estava esperant des de fa dos anys, aquesta nova etapa suposa molts canvis, entre ells l’haver-me fet “gran”, ja sóc universitària! i aquesta paraula se’m fa gegant, tinc disset anys (bé quasi divuit), però miro enrere i la vida se m’ha passat volant, per això espero aprofitar al màxim aquests quatre anys que em queden pel davant. També m’agradaria explicar que jo, a diferència de molts companys, no puc dir que haver escollit aquesta carrera m’hagi sigut massa fàcil, en un principi pensava fer-ne una completament diferent, però des de que tracto amb nens, he tingut bastant clar que és el que m’omple i em fa sentir bé. En un futur també m’agradaria fer la menció en Educació Especial , que és on volia entrar, però per ara em sembla que Educació Infantil ha sigut una molt bona decisió.

Seguiré el consell del meu avi: “¡suerte y al toro!”

dimarts, 29 de setembre del 2009

El regal de la comunicació. S. Serrano


Aquest fragment ens parla del segle XXI, una civilització que té les seves bases en la comunicació, en una ràpida transmissió de l’ informació i en un ampli ventall per a obtenir més coneixements. Tot això suposa un nou model de societat, grans canvis en les estructures polítiques, socials, econòmiques i del poder.
Fent un anàlisi podríem arribar a resumir la nostra societat en cinc paraules clau:

1)Evolució: tecnologia i comunicació permeten avenços però aquests estan condicionats per la memòria i la distància entre l’ interlocutor i el receptor.

2)Independència: una gran quantitat d’informació i una extensa varietat de fonts on aconseguir-la i contrastar-la permeten a l'ésser humà ser més independent i objectiu, teòricament menys manipulable.

3)Incertesa: molta de l’ informació que arriba a les nostres mans és enganyosa i interessada. Es crea una gran inseguretat que obliga a analitzar amb un gran sentit crític tot el que rebem.

4)Divulgació: no hi ha informacions regionals, res es queda en un àmbit reduït i tot es divulgat arribant a ser informació “global”.

5)Actualitat: sempre s’ha buscat millorar i ampliar els sistemes de comunicació, evolucionant els coneguts i creant de nous.

Finalment i com a conclusió, podríem dir que el fet de tenir millors recursos no soluciona els grans reptes que sempre s’ha plantejat l’ésser humà, ahir i avui són termes diferents amb arrels comunes.Ha canviat com rebem, com transmitim i com compartim l' informació, però aquesta continua sent necessari analitzar-la i tractar-la amb els mateixos recursos de sempre.